Ajuntament de Caldes d'Estrac

La prèvia del festival a Arenys de Mar amb la Festa Estellés ja donava pistes de que obrir-se a la comarca era una bona idea, però la inauguració a Canet de Mar amb Amor. Arrels, branques i fulles i Acorar va acabar de confirmar que, en efecte, el Maresme ho té tot per a ser estendard d’un festival com el Poesia i +: llocs extraordinaris i públic amb ganes de viure les experiències que proposava la programació. A Llavaneres el recital de Míriam Cano, Esteve Plantada i Francesc Gelonch i la intervenció magistral d’Albert Serra va combinar cinema i poesia amb projeccions, versos i una profusa explicació de la inspiració i el procés creatiu del director de Banyoles. A l’antic pati de la presó de Mataró,  l’atreviment de l’homenatge a Ventura Ametller i l’estrena a Catalunya de l’espectacle Delorean/ Laboa i la trobada amb Mario Gas i Pep Lladó al mig del bosc al Pou de Glaç de Dosrius no van fer més que demostrar que, en efecte, el Maresme també reivindica més poesia si us plau. 

El darrer cap de setmana, la Fundació Palau va tornar a ser, un any més, el punt de trobada de propostes que volen homenatjar l’esperit de Palau i Fabre i la seva voluntat de fer explícita la relació íntima i provocadora de la poesia amb la novetat i l’avantguarda, amb altres disciplines i amb totes les generacions.
La inauguració de la mostra Fracassart de Carles Hac Mor en què, amb el ressò també de Samuel Beckett de fons, s’admetia que l’objectiu era “fracassar millor”, el divertidíssim Qui és qui en forma de glosa de Mireia Mena i Ferriol Macip i l’emotiu El nus la flor que va permetre veure en Casasses més clàssic, van ser el punt de partida d’un cap de setmana que va tenir moments inoblidables i per a tots els gustos.

La nit de divendres va ser potser la jornada més celebrada i amb més públic. Al pati de la Fundació, on David Fernàndez i Mireia Vives van proclamar i cantar poemes amb una mirada  crítica i punyent, no s’hi cabia. Després als Jardins de Can Muntanyà la veu penetrant de Maria Arnal i la guitarra de Marcel Bagés van emocionar al públic que ja l’esperava i aquells  qui encara no havien tingut el plaer d’escoltar la Cançó del Taxista o A la vida, de l’Ovidi Montllor. I, finalment, el Niño de Elche i el seu geni  i atreviment poètic amb Proscritos DF van posar punt i final a una nit que volia ser tota una declaració d’intencions i que va superar en escreix totes les previsions.

Dissabte, els versos d’alguns dels poetes més joves de casa nostra (Carles Morell, Irene Solà, Laia Carbonell i Aina Torres) van inaugurar una jornada en què la poesia més nua tenia la paraula. La nit de poetes amb Antònia Vicens, Lucia Pietrelli i Tomàs Arias va donar al públic allò que esperava: poesia d’alta volada, poesia ben dita, poesia-poesia. I, finalment, els versos de Szymborska musicats per Kórnik Trio van meravellar i sorprendre als qui es reunien al Parc de Can Muntanyà.

El final de festa de diumenge serà recordat durant molt de temps. L’explosió d’editorials de poesia va suposar la implicació d’una dotzena d’editorials i més d’una vintena de poetes, des de Lluís Solà i Jordi Pàmies, a Laura López Granell o Laia Martínez López. Pel matí van haver-hi recitals a l’entorn de la Fundació, a tocar de la parada que Dòria llibres hi tenia instal•lada, i dins de les sales. Per la tarda, després d’una paella que va esgotar els més de cent plats, els poetes van passejar per Caldes, recitant a diferents racons del poble fins a arribar a la platja. Marc Romera va dir els seus poemes dins l’aigua, però no va ser l’únic que va acabar banyant-se. Després, l’espectacle enginyós i tendre de Pep Gómez i Pepino Pascual va fer somriure i jugar a un públic amb adults i nens. Posteriorment, Ran Ran Ran i Joan Colomo, sempre autènticament rebel, van acomiadar un festival que ja pensa en noves propostes i nous espais per l’any vinent.