Pancarta 06
Pancarta 11
Pancarta 05
Pancarta 10
Pancarta 04
Pancarta 01
Pancarta 08
Pancarta 03
Pancarta 09
Pancarta 07
Pancarta 02
Pancarta 12
Ajuntament
Municipi
Seu electronica
Turisme
LLEGENDA DE LA DONA D'AIGUA
  • Fa molts i molts anys, la Torre dels Encantats que s’alįa al cim del turķ era la llar d’una dona d’aigua. Les nits il•luminades per la  lluna, se la podia veure aparčixer sobre la plataforma de la torre amb el seu vestit blanc llarg i vaporķs, amb un estel d’argent damunt del cap. No faltava qui assegurés haver-la vist llanįar-se pels aires i baixar com un ocell, a ran de platja per banyar-se en el mar a la llum de la lluna.

    Amb tot, perō, Caldes estava lluny d’assolir els beneficis que acostumaven a anar lligats a la presčncia d’una dona d’aigua. Les collites anaven cada any pitjor, tot tipus de calamitats i plagues queien damunt la poblaciķ i la misčria i la fam trucaven a la porta de cada casa.

    Un dia la campana va convocar la gent del poble i el veīnat va ser congregat en assemblea per prendre una decisiķ davant les desgrācies cada cop més sovintejades i cruents. En veu baixa, tothom en culpava la dona d’aigua. Els mals havien sorgit  poc temps després que ella s’hagués deixat veure i l’opiniķ general era que se l’havia de foragitar i arrasar la Torre dels Encantats, en aquells moments maleīda per tots.

    S’estava a punt d’arribar a  l’acord per aclamaciķ de la majoria, quan va alįar la veu un anciā, home respectat i estimat de tothom, el qual els va fer veure, amb paraules de moderaciķ i consells de prudčncia, com era de mala consellera la passiķ i de quina manera pel camí dels excessos, només s’aconseguiria un poble dominat per l’esperit de venjanįa.

    -En comptes d’exasperar la dona d’aigua  i despertar les seves ires -els digué-, demanem-li humilment empara i clemčncia. Tinguem-la com a amiga, no la rebutgem com a enemiga i de segur que obtindrem de la seva bondat el que mai aconseguiríem de la seva ira.

    Els consells de l’anciā varen ser atesos i es va decidir que ell mateix aniria a sol•licitar l’empara i els favors de la dona d’aigua, encapįalant una comissiķ de prohoms del poble.

    La mítica ondina no es va fer pregar, es va dignar rebre la comissiķ sense fer-los esperar, com si fos senzillament una reina constitucional moderna en čpoca de costums democrātics. La fada accedí generosament als seus desigs acceptant concedir-los la seva protecciķ i va demanar que el poble fos congregat, de nou, el dia següent a l’hora de migdia.

    Com previst i a l’hora convinguda, la dona d’aigua es va presentar a la Plaįa pública davant del poble, com una simple mortal. Fent un senyal per a quč tothom la seguís, va baixar per un camí pedregķs que desembocava a la Riera. En arribar-hi, girant-se cap a la multitud que s’agrupava darrera seu, els va parlar dient:

    -Per les entranyes d’aquesta muntanya  hi travessa un riu de plata. Ara li obriré el pas  i aquesta serā la vostra futura prosperitat. Tot seguit, va tocar la  pedra amb la seva vareta i es va obrir una esquerda, aleshores de la pedra brollā el doll d’aigua calenta i salutífera que encara fins els nostres dies coneixem com l’aigua termal.


    Bibliografia

    - J.Marzal.- Adaptaciķ del text publicat en el llibre de Victor Balaguer. Historias y tradiciones. Barcelona, Ediciones S. Manero, 1896]

Informaciķ publicada el 3 de novembre de 2014

AJUNTAMENT DE CALDES D'ESTRAC
Plaįa de la Vila s/n | 08393 Caldes d'Estrac | 93 791 00 05