Pancarta 03
Pancarta 02
Pancarta 08
Pancarta 01
Pancarta 12
Pancarta 07
Pancarta 11
Pancarta 10
Pancarta 06
Pancarta 04
Pancarta 09
Pancarta 05
Ajuntament
Municipi
Seu electronica
Turisme
LLEGENDA DE LA FĀTIMA I EN BUSQUETS
  • S’explica de pares a fills des del segle XXI i tracta de la histōria d’una noia de nom Leonor, filla del veguer d’Estrac, raptada per pirates barbarescos nord-africans que va anar a parar en mans d’un príncep de la família de l’emperador i descendent de Fathma Zaro, filla natural predilecta de Mahoma. Leonor va ser destinada al servei de la seva  filla, una noia joveneta que també es deia Fathma.

    La princeseta Fathma estava malalta de lepra y tots els remeis i medicines utilitzades fins llavors, no havien aconseguit včncer la malaltia. La filla del veguer de Caldes que en va tenir cura en un moment d’agreujament de la seva malaltia, li degué parlar de les aigües medicinals d’Estrac i de la verge meravellosa al peu de la qual brollen aquelles aigües miraculoses.

    La princesa que admirava les virtuts de la Leonor, va aconseguir el permís del seu pare per salpar cap a la costa catalana i fer un intent per guarir la malaltia de la princesa per la virtut d’aquelles aigües extraordināries.

    Un cop l’expediciķ desembarcada a la platja de Caldes, Fathma amb la seva mare, Leonor i el seguici de servents i guerrers, aprofitant la foscor de la nit, varen pujar per un passadís secret fins la torre de defensa que domina la part alta d’un turķ a ran de mar i s’hi varen instal•lar en el més total secret . Cada nit a les 12, embolicats amb vels blancs i capes, il•luminant el seu camí amb petits fanalets, baixaven les princeses i els seus acompanyants cap a les termes on Fathma se submergia dins les aigües curatives. I així per l’efecte de l’aigua fumejant, es van guarir com per art de māgia, totes les nafres de la bella Fathma.

    Aquella comitiva, blanca processķ de fantasmes, va esgarrifar els vilatans que la varen veure, ignorants i propensos a la credulitat de fets sobrenaturals i va cķrrer la veu de que es tractava d’un seguici de moros morts en les batalles que els havien enfrontat amb els homes del poble i de la contrada. La supersticiķ i els encanteris tan propis de l’čpoca van acabar per atribuir un nom a aquella torre de la qual cada nit sortien les estranyes processons. Avui encara se l’anomena així: la torre dels Encantats.

    Mentrestant la Verge del Remei se servia del benefici de les aigües per guarir el cos i l’ānima de la princesa, que juntament amb la seva mare i alguns dels seus seguidors, va rebre el baptisme i es va casar amb el primogčnit de la casa Simķ, avui Busquets. La segona torre, situada en aquesta propietat té plantada una olivera de fulles argentades en el seu cim,  símbol de pau entre moros i cristians.

    Fins aquí la llegenda. L’any 1980 es van construir els Gegants de Caldes per immortalitzar els protagonistes de la curiosa llegenda : la Fātima, princesa mora i en Busquets, fill de Caldes.              

    Bibliografia

    - Un “tros” de Barcelona. Caldetas 1800 – Joaquim MĒ de Nadal Ferrer  - Barcelona, Dalmau i Jover, 1951 (pāg 220)  

       

Informaciķ publicada el 3 de novembre de 2014

AJUNTAMENT DE CALDES D'ESTRAC
Plaįa de la Vila s/n | 08393 Caldes d'Estrac | 93 791 00 05